7/4/08

Xª Cursa de Bombers

Dia gran a Barcelona, 15.000 populars al carrer amb ganes de fer esport i de superar reptes personals. Com acostuma a ser normal, la nit anterior em va costar dormir pels nervis i vaig despertar-me vàries vegades. El dia va començar a les 7,15, vaig fer un esmorçar habitual (cereals + cafè amb llet) i cap a les 8,15 vaig sortir de casa amb la Laura, la meva fan nº1. Una vegada arribat a la zona de la cursa, tot eren samarretes vermelles i alguna groga (les dones), era impressionant. No vaig poder escalfar gaire ja que vaig fer cua per visitar uns dels més de 25 o 30 WC que l'organització va col·locar. Amb la Laura i l'Amparo quedo en un punt concret de la meta.

Em vaig situar a la barqueta Sub43', tenint en compte que era l'objectiu que tenia fixat i que el meu millor temps acreditat en 10.000 era de 44'12''. A les 10 en punt va començar la Xª Cursa de Bombers de Barcelona. Els primers kms estàs més pendent de no caure que no pas del ritme, enfilem Pg. Colom i comencem a pujar per l'Av. Paral·lel, on la petita pujada constant d'aquest carrer fa treballar les cames, les sensacions que porto no son gaire bones, no porto una bona respiració, em falta l'aire. Els primers 2'5 kms els passo en un temps de 12'12'' (4'53'' x Km).

El següent tram és per la Gran Via (com el 90% de totes les curses de BCN), on l'organització situa l'únic avituallament. La cursa comença a posar a tothom en el seu lloc, però som tants corredors que els carrers estan plens i s'ha de vigilar molt per no caure per una traveta d'algú. Les sensacions continuen sent dolentes, no tinc ganes ni d'agafar aigua i decideixo fer la cursa sense beure. Després hem passaria factura, en una cursa l'hidratació és bàsica i més amb la calor que feia aquest diumenge. Les cames van perfecte, però el cap (pensaments negatius) i la respiració m'estan fallant. Del km.2,5 al 5 els corro en 11'27'' (4'35 x Km). Els primers 5 kms en 23'39'' (4'44'' x Km).
_____________________________________
El tercer tram transcorre pel final de la G. Via, Sardenya, Arc de Triomf, Aussias March, les sensacions son idèntiques i tinc moltes ganes d'arribar. És la primera vegada en una cursa, que no m'ho passo bé. Els últims mesos he entrenat més la llarga distància que la potència. He fet un treball de resistència. Aquests entrenaments hem permeten fer una bona Mitja Marató, disfrutant de cada moment, però no una de 10 Kms, on s'ha d'anar amb ritmes molt alts. Aquests 2500 metres els acabo en 11'19'' (4'32 x Km). El pas acumulat pels 7,5 km és de 34'58'' (4'40'' x Km).



Només queden 2500 metres per acabar la meva 1ª Cursa de Bombers. La baixada per Via Laietana em dóna aire i em permet anar ràpid. Des d'aquest punt es pot veure una enorme manta vermella en forma de corredors, la cursa no s'ha estirat en cap moment, continua sent multitudinària en tots els punts del recorregut i això que queda molt poc. És l'hora de donar el màxim, de no guardar-me res. L'últim km és una recta per Pg. Colom amb la meta de fons i on hi ha molt públic, la gent et dóna molta força. Tal i com havíem quedat, veig a la Laura (gràcies per tot!) i l'Amparo, intento fer bona cara per la foto, però crec que no ho aconsegueixo, i faig un últim esforç fins l'arc d'arribada. Aquests 2'5 kms els faig en un temps molt bò de 10'24'' (4'10'' x km) i el crono final de la Cursa de Bombers el deixo en: 45'22'' (4'33'' x Km)
_______________________________________
És la meva 2ª millor marca en 10 kms. Quedo el 2.974 de 12.798 participants acabats. Tal i com he explicat les sensacions han estat força dolentes des del primer km. Sobretot el cap i la respiració, en canvi les cames han funcionat al 100%, com mai. Estan com una roca!
D'aquesta cursa trec un gran conlusió, el rellotge fa més mal que bé. T'obsesiones amb els ritmes i les marques i arriba un moment que la satisfacció passa únicament pel fet de fer marca o no. I aquest no és el camí que vull recòrrer. Les curses son per gaudir, per còrrer en pobles i ciutats completament tallades al trànsit, per passar un gran dia corrent, per fomentar l'esport a tothom, etc. A partir d'ara, simplement vull, DISFRUTAR DE FER ESPORT.

Gràcies a la Laura, com sempre, tinc aquestes fotos i sense el seu suport seria impossible entrenar i participar en curses. Ella sempre hem dóna ànims i força per còrrer. Tot i està embarassada de més de 8 mesos i mig, no va dubtar ni un moment en acompanyar-me. Ets la millor persona d'aquest mon! Mireu si hem coneix, que desde la distància, només veure'm la cara que duia a l'última recta, ja sabía que no habia fet marca personal. A la propera cursa ja tindré els ànims de la Judit.

Tal i com a fet en Joan Josep, veí de Vilanova i la Geltrú, en el seu Blog (http://experienciasdeuncorredornovato.blogspot.com/), vull fer una menció especial a la seva gran actuació, baixant per primera vegada de 50' (48'45''). Joan, segueix així de bé i sobretot DISFRUTA. Ens hem de veure en persona Si o Si.
__________________________________________
Fotos





10 comentarios:

Joan Josep dijo...

Jo personalment crec que la calor que va fer el doumenge va ser un dels culpables de la desfeta de més d´un corredor, i si a més a més dius que no vas beure gens de líquids, no m´estranya que ho passesis malament. Ara be, tens tota la rao en el que dius de que no hem d´oblidar mai que l´objectiu principal es pasar-s´ho be, molt be. L´efecte de la catifa vermella a la Via Laietana a mi també hem va cridar molt l´atenció. Era impresionant. Aprofita a correr, que a la teva dona li queda molt poc, i et faltarà temps per entrenar d´aqui un díes. Espero que ella es trobi molt be.
Fins aviat.

Albert Gràcia dijo...

Hola Joan Josep, la meva dona es troba bastant bé, pero ja te ganes de que arribi el dia del part. Jo també! Dimecres 16 cumpleix, així que estem alerta perque en qualsevol moment... haurem de còrrer cap a la clinica.

German Alonso dijo...

¡Qué buena marca tío!. Al igual que los 50 min. los 45 son un referente psicológico. Ya le dije a joan que es cuestión de muy poco que llegue. Ahora sólo te queda mantener el ritmo y cargar kilómetros a la espalda, los resultados vendrán solos.

Un abrazo, Germán.

German Alonso dijo...

¡Se me olvidaba!, ¡Enhorabuena por lo de tu chica!, ¡No te queda nada!. Yo tengo un niño de ocho meses y es impresionante cómo se disfruta.

Felicidades y mis mejores deseos para lo que venga.

De nuevo un abrazo y un beso para tu chica y su regalo.

Albert Gràcia dijo...

Muchas gracias por tus comentarios German. Ya tenemos ganas de verle la carita a la niña. Todo está a punto, su habitación, el carro, etc.. que llegue ya!

Saludos y suerte.

D dijo...

Bé, ara ja sabem que de 44 no baixes, jeje.

En dos mesos et matxaco.

Un petó tete.

Ah, i si beus vi per lanit i poca aigua a la cursa que vols que passi!!!.

Bona nit albertleaisse

Albert Gràcia dijo...

Accepto el repte encantat, d'aqui 2 mesos veurem qui no baixa de 44'.... I potser et donc avantatge, bebent un gotet de vi la nit abans. Entrena que en 4 dies t'apunto a una cursa sense dir-te res.

Cuida't Davidselassie!

Curro Avalos dijo...

Hola Albert.
¡Gracias por la visita a mi blog!.
Por cierto, enhorabuena por ese tiempazo.
Y disfruta de estos momentos PRE-PAPÁ.
Un fuerte abrazo desde Málaga.

Joan Josep dijo...

Albert, no hi han novetats???

Espero que tot vagi perfectament.

Fins aviat.

Albert Gràcia dijo...

Tot continua igual, sembla ser que la Judit està molt bé a la panxa... Dimecres dia 16 va sortir de comptes. Només queda esperar. Moltes gràcies per preguntar. Que tal van els entrenos? Cuida't!